TechnologiesCV - TechnologiesCV

Literatura (resum pt1) – Català- 1 bach

Descargar apuntes en PDF Quieres más apuntes??? Únete a nuestro Telegram t.me/cveduca «No es posible visualizar el contenido» ¡Añade tus apuntes! Simplemente, envía un mail a [email protected] Información sobre estos apuntes sXIX Durant el segle XIX, la llengua catalana va ser defensada pels autors de la primera generació romàntica que volien crear obres de cultura en català. Això va ser possible perquè la llengua catalana també es podia utilitzar per a la literatura. A més, a Europa, també hi havia aquesta tendència romàntica que valorava la cultura del passat i aquests autors també van cuidar la cultura catalana. La Renaixença catalana va ser un moviment cultural que va tenir lloc al segle XIX i va buscar revifar la cultura i la identitat catalanes, que havien estat reprimides durant segles. Aquest moviment va ser liderat per escriptors com Bonaventura Carles Aribau, que va escriure l’Oda a la Pàtria, una obra fonamental de la Renaixença catalana. L’Oda a la Pàtria és una poesia que consta de sis estrofes i està escrita en mètrica d’octava amb rima isosil·làbica i estructura 6+6 síl·labes. En aquesta obra, Aribau destaca la importància de la llengua catalana i descriu la seva terra natal i la seva pàtria, Catalunya. En la seva poesia, remarca la importància de la llengua catalana, que considera la seva llengua materna i en la qual resava. Així mateix, destaca la bellesa dels paisatges catalans, com les serres desiguals de Montserrat, la Tomba del Jueu a Montjuïc i la nau mallorquina a les Illes Balears. L’Oda a la Pàtria és un exemple de l’orgull nacionalista que va sorgir durant la Renaixença catalana i ha estat considerada com un dels textos fundacionals d’aquesta època. La poesia de Bonaventura Carles Aribau és un exemple important de la Renaixença catalana i la seva obra ha estat valorada per la seva contribució a la cultura i la identitat catalanes. Els Jocs Florals van ser reinstaurats el 1859 per promoure la cultura i la llengua catalanes. Els temes del concurs inclouen amor, religió i pàtria, i els premis eren la flor natural per l’amor, la viola d’or i d’argent per la religió i l’englantina d’or per la pàtria. Si un participant guanyava els tres premis, es convertia en «mestre en gai saber». Les condicions per participar eren escriure en català i en vers o poesia, i el tema havia de ser d’algun dels tres temes requerits. Bonaventura Carles Aribau Jocs florals Apuntes ofrecidos por TechnologiesCV prohibido presentar en dosieres y como ampliación, el uso permitido es solo de estudio No se garantiza que la información aquí sea 100% verídica, puede haber errores e información incorrecta

Literatura (pt1) – Català- 1 bach

Sintaxis – Castellano – 1 bach

Descargar apuntes en PDF Quieres más apuntes??? Únete a nuestro Telegram t.me/cveduca «No es posible visualizar el contenido» ¡Añade tus apuntes! Simplemente, envía un mail a [email protected] Información sobre estos apuntes Sintaxis SN Subtipo Spronominal Sadj Sadv SV S. Interjectivo Eventuales/Inespecíficas V 3ª persona del plural No se sabe quien Ej: Comentan que aprobará a todos Ej: hace calor Haber, hacer –> 3ª persona singular Ej: Hace frío V. 3ª persona singular Oraciones impersonales (p136) Sprep Prep + SN Núcleo Término Meteorológicas Gramaticalizadas Impersonales con «se» / Impersonales reflejas Suj y prédicado Sujeto tácito = elidido Apuntes ofrecidos por TechnologiesCV prohibido presentar en dosieres y como ampliación, el uso permitido es solo de estudio No se garantiza que la información aquí sea 100% verídica, puede haber errores e información incorrecta

Còniques i funcions – Matemàtiques- 1 bach

Descargar apuntes en PDF Quieres más apuntes??? Únete a nuestro Telegram t.me/cveduca «No es posible visualizar el contenido» ¡Añade tus apuntes! Simplemente, envía un mail a [email protected] Información sobre estos apuntes 2a X a y b = 1 + 2 2 2 2 X a y b = 1 – 2 2 2 2 c a e = centricitat Còniques El·lipse Hipèrbola S’anomena còniques a totes les corbes resultants de les diferents interseccions entre un con i un pla. Una el·lipse és una figura geomètrica que es forma en dibuixar una corba en un pla, de tal manera que la suma de les distàncies entre cada punt de la corba i dos punts fixos anomenats focus, sempre és la mateixa. El lloc geomètric dels punts en el pla on la diferència de les seves distàncies a dos punts fixos anomenats focus és sempre la mateixa (en termes de valor absolut). a b 2b C = √a – b 2 2 a b c c a e = centricitat C = √a – b 2 2 Apuntes ofrecidos por TechnologiesCV prohibido presentar en dosieres y como ampliación, el uso permitido es solo de estudio No se garantiza que la información aquí sea 100% verídica, puede haber errores e información incorrecta

Tema 8 ètica – Filosofia – 1 bach

Descargar apuntes en PDF Quieres más apuntes??? Únete a nuestro Telegram t.me/cveduca «No es posible visualizar el contenido» ¡Añade tus apuntes! Simplemente, envía un mail a [email protected] Información sobre estos apuntes Dilemes PRINCIPALS TEORIES ÈTIQUES Ens trobem davant de situacions que poden ser reals o imaginàries, i hem de prendre una decisió tenint en compte diferents valors i prioritzant-los segons la seva importància. No existeix una única solució vàlida, ja que podem respondre de diverses maneres, i la resposta que donem ens situarà en un nivell de desenvolupament o en un altre. Sobre si es diu si la raó diu el que està bé i no o els sentiments Materials o formals. INTEL·LECTUALISME MORAL. Qui fa el mal és perquè no sap que està malament i diuen que s’ha de fer mitjançant l’educació. Moral = Coneixement. Diu que si sabem que està malament, no ho farem i diu que la funció de la societat és educar. Sòcrates. EMOTIVISME: diu que davant d’una acció bona tenim un sentiment d’aprovació i davant d’una dolenta un sentiment de rebuig. I la pega és que és molt subjectiu. HUME. Diu que tots els éssers humans sentim les mateixes coses davant de les mateixes coses. I diu que si no sentim el mateix, som malalts mentals. Materialitza en alguna cosa concreta el que es creu que hem de fer, se’ns donen unes normes. Són teleològiques (Té un fi d’objectiu) Heterònomes (L’ha fet algú i t’ensenya les normes. Tu no pots decidir.) Imperatiu hipotètic. (“si vols X, fes Y”) TEORIA COGNITIVISTA –> Raó NO COGNITIVISTA –> Sentiments Materials EUDEMONISME: La felicitat és la finalitat de la vida humana i per Aristòtil, aconseguir la felicitat significa viure una vida contemplativa que desenvolupa la raó. Hem de buscar un equilibri en la vida entre l’accés i el defecte, en el terme mitjà, per exemple en l’alimentació. El punt mitjà varia per a cada persona. HEDONISME: És el plaer. Diu que a la vida hem de buscar un plaer amb seny. Sense excessos. Parla de l’equilibri entre els plaers i el dolor. Poden haver-hi altre plaer fora dels animals. Molt egoista, només penses en tu. Ataràxia (tranquil·litat de l’esperit) Absència de dolor i pertorbacions. Cal fer un càlcul exacte de plaers per no fer-nos mal. EPICUR. Apuntes ofrecidos por TechnologiesCV prohibido presentar en dosieres y como ampliación, el uso permitido es solo de estudio No se garantiza que la información aquí sea 100% verídica, puede haber errores e información incorrecta

Irregularitats Verbals – Català – 1 bach

Política- Filosofia – 1 bach

Descargar apuntes en PDF Quieres más apuntes??? Únete a nuestro Telegram t.me/cveduca «No es posible visualizar el contenido» ¡Añade tus apuntes! Simplemente, envía un mail a [email protected] Información sobre estos apuntes Filosofia politica Què és una llei? Una llei és un tipus de text especialitzat que estableix normes jurídiques. A través d’aquestes normes, el Parlament pot establir obligacions, autoritzacions o prohibicions per a determinades accions. També pot anul·lar o modificar les obligacions, autoritzacions o prohibicions que ja havien estat establertes amb anterioritat. Com es fa per aprovar una llei? Per aprovar una llei, es segueix un procés complex: El Govern elabora un projecte de llei i el presenta al Parlament. El Ple del Parlament debat el projecte de llei i decideix si el tramita o el rebutja. Si es tramita, es nomena una ponència per elaborar un informe sobre el projecte de llei. Els grups parlamentaris poden presentar esmenes al text del projecte. La ponència elabora l’informe i la comissió decideix quines esmenes s’aproven o es rebutgen. Amb les esmenes aprovades, es fa el dictamen. El Ple del Parlament debat el dictamen i vota. Si té el suport de la majoria, esdevé llei. COMPETENCIES: Competències exclusives: la Generalitat té el control total en àrees específiques com l’agricultura o l’esport. Exemples: agricultura, ramaderia i aprofitaments forestals, esport i lleure. Competències compartides: la Generalitat i l’Estat comparteixen responsabilitat. Exemples: educació, protecció del medi ambient i indústria. Competències executives: la Generalitat aplica la legislació estatal. Exemples: normativa penitenciària i laboral. El Parlament: Institució on es reuneixen els representants dels ciutadans (els diputats) per a debatre i aprovar les lleis. Diputat o diputada: Membre del Parlament que ha estat elegit per mitjà d’unes eleccions i que representa el poble. Llei: Normes que regulen i organitzen la societat. Apuntes ofrecidos por TechnologiesCV prohibido presentar en dosieres y como ampliación, el uso permitido es solo de estudio No se garantiza que la información aquí sea 100% verídica, puede haber errores e información incorrecta

Volcabulari política- Filosofia – 1 bach

Descargar apuntes en PDF Quieres más apuntes??? Únete a nuestro Telegram t.me/cveduca «No es posible visualizar el contenido» ¡Añade tus apuntes! Simplemente, envía un mail a [email protected] Información sobre estos apuntes Abstenció: No votar a favor ni en contra. Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya: Publicació oficial del Parlament de Catalunya. Cambra: Parlament o assemblea legislativa. Cap de l’oposició: Líder de l’oposició parlamentària. Comissió: Grup de diputats especialitzat en una matèria que estudia proposicions de llei. Competències: Funcions públiques d’un òrgan administratiu sobre matèries determinades. Conseller o consellera: Membre del Govern que dirigeix un departament. Departament de la Generalitat: Unitat administrativa que gestiona les matèries d’un àmbit determinat. Diputat/a: Representant elegit pel poble al Parlament. Dissolució: Finalització anticipada d’una legislatura amb convocatòria d’eleccions. Escó 136: Espai de participació ciutadana per comentar projectes i lleis en tràmit. Govern: Òrgan executiu de la Generalitat format pel president/a i els consellers. Grup parlamentari: Conjunt de diputats d’un mateix partit que converteixen el programa polític en iniciatives i programa de govern. Junta de portaveus: Òrgan que decideix l’ordre del dia i organitza els debats. Legislatura: Període d’exercici del Parlament, des de l’elecció fins a la dissolució. Majoria absoluta: Majoria de més de la meitat dels diputats del Parlament. 68 Majoria parlamentària: Grup o conjunt de grups parlamentaris amb més vots que els altres per impulsar un programa de govern. Mesa del Parlament: Òrgan que dirigeix el Parlament, format pel president/a, vicepresidents i secretaris. Moció: Iniciativa per manifestar la posició del Parlament sobre una qüestió debatuda. Moció de censura: Mecanisme per exigir responsabilitat política al Govern i nomenar un nou president/a. Oposició: Grups parlamentaris que no tenen majoria i no formen part del Govern. Partit polític: Agrupació amb idees comunes per presentar-se a eleccions i governar. Ple del Parlament: Òrgan integrat pels diputats. Portaveu: Diputat que representa i transmet la posició del grup parlamentari. President/a de la Generalitat: Cap del Govern de Catalunya, triat pels diputats del Parlament. …

Autor: TechnologiesCV